Les Estacions Perdudes de Barcelona


Estació de Travessera
febrer 19, 2008, 11:53 am
Filed under: * 3 Gran Metropolità de Barcelona, - 3-2 Estacions fantasmes

ESTACIÓ DE TRAVESSERA

Linea: 3

Nota: La linea 3 va ser la primera linea que va tenir el metro i es coneixia com el Gran Metro de Barcelona.

Lloc on és: Entre les actuals estacions de Fontana i Diagonal

Història:

Fou projectada per suplir el problema que duia el fet de que les estacions de Fontana i Diagonal estiguessin tant separades una de l’altra. En alguns llocs he llegit que no s’arribà a construir mai tot i que s’arribaren a expropiar edificis (potser només un, que es va acabar enderrocant) per poder fer les obres, en altres he llegit que realment si es construí però el que passa es que mai s’inaugurà. Potser es va arribar a fer alguna obra però no es va acabar perque a algun lloc he llegit que el que es va fer només és rebaixar les parets del tunel i, potser, contruir algun tunel per ubicar-hi les escales. Aquest és un detall que, per les dades que he trobat no està gens clar pero en principi no es va arribar a fer res tret d’enderrocar un edifici.


Història del Gran Metropolità de Barcelona
febrer 18, 2008, 11:22 pm
Filed under: * 3 Gran Metropolità de Barcelona, - 3-1 Història


Estació de Ferran (“Fernando”)
febrer 18, 2008, 8:11 pm
Filed under: * 3 Gran Metropolità de Barcelona, - 3-2 Estacions fantasmes

ESTACIÓ DE FERRAN (“FERNANDO”)

Línea: 3

Nota: La linea 3 va ser la primera linea que va tenir el metro i es coneixia com el Gran Metro de Barcelona.

Lloc on és: Entre les actuals estacions de Liceu i Drassanes.

Història:

La linea 3 de l’actual Metro va ser la primera a fer-se i se la coneixia com “el Gran Metro”. L’estació de Ferran formava part d’aquesta linea i quan es va inaugurar el 15 d’abril de 1946 era la estació terminal. Crec que pel fet de ser una estació final de linea només tenia una via, si fos així, per les fotos que es conserven es dedueix que, a banda de només tenir una via, només tenia una andana. L’estació era sota la Rambla entre el Plà de la Boqueria i el Carrer Ferran a uns 100-200 metres de l’estació de Liceu. Els accesos eren a la Rambla cantonada carrer Ferran, davant de on ara hi ha el Mac Donalds. Entre 1946 i 1968 va seguir essent l’estació terminal de l’actual linea 3. L’any 1968 la linea fou perllongada fins Drassanes i l’estació de Ferran quedà obsoleta ja que el trajecte Liceu-Drassanes era massa curt per encabir-hi una estacio intermitja. El 1 de març de 1968 fou tancada al public i posteriorment desmantellada. Durant les obres de remodelació del Liceu es va fer allà una estació de fusta provissional. Ara, al terra de la Rambla a la cantonada amb Ferran, allà on era l’escala d’acces, hi ha una reixa de ventilació que potser podria correspondre a l’estació. Sembla ser que de l’estació va acabar totalment desmantellada i ara només queda vestigis de l’andanes, el vestibul (separat de la resta en estar tapiat) i les entrades tapiades dels passadissos. L’andana no se si es conserva intacta o ha estat estretades o suprimida ja que sembla ser que aquesta estació tenia l’andana al lloc on despres s’hauria de foradar el tunel de tornada de la linea en allargar-la fins Drassanes amb la qual cosa s’hague de fer desapareixer. Els passadissos crec que estan senzers (com a minim els arcs) pero sembla ser que estan tapiats. Al vestibul he sentit a dir que s’hi instalaren transformadors de FECSA que correspondrien amb la reixa de ventilació que comento més amunt tot i que potser estan a un lloc que no te a veure amb l’estació. Actualment en passar amb el metro mirant amb cura entre Liceu i Drassanes es veu l’espai que ocupava, jo no les he vist pero pel que sembla es poden arribar a veure 2 porxades al lloc on eren les andanes i segons algunes dades es veu l’andana estreta per be que a altres llocs ho desmenteixen categòricament. També es veuen les rajoles blanques de la paret (a la paret del costat contrari). Anant en direcció contrària no es veu res.
L’estació de Ferran te una altra particularitat i es que als anys 20 es planejà prolongar el tunel del Funicular de Montjuic per sota el carrer Nou de la Rambla entre el Paral.lel (on es l’estació del Funicular actual) fins les Rambles enllaçant-lo amb el metro a l’antiga estació de Ferran. Segons sembla hi había un projecte per fer l’obra i no està massa clar si es va fer o no. Algunes fonts diuen que es va construir tot, altres que es va fer una part, i altres que no es va arribar a fer res. Sembla ser que la tercera opció és la més probable.

Fotografies:

Obres del metro a les Rambles l’any 1924:

L’andana:

L’andana quan fou inaugurada el 1946:

Reconstrucció digital del l’estació de Ferran:

Reconstrucció digital de l’accés a l’estació de Ferran:


Reconstrucció digital de la boca del tunel de l’estació de Ferran que conduia a l’estació de Liceu:



Estació de Correus (“Correos”)
febrer 18, 2008, 8:11 pm
Filed under: * 3 Gran Metropolità de Barcelona, - 3-2 Estacions fantasmes

ESTACIÓ DE CORREUS (“CORREOS”)

Línea: 4

Nota: La linea 4 antigament era un ramal de la linea l’actual linea 3 conegut com ramal Aragó-Correus del Gran Metro de Barcelona, això fou així fins que es creà la linea 4 als anys 70.

Lloc on és: Entre les actuals estacions de Jaume I i Barceloneta

Història:

L’estació de Correus no estava prevista a cap dels projectes de la xarxa de metro, ni als inicials de P .Müller de 1907, ni als de l’empresa Gran Metropolità de Barcelona. Inicialment, per arribar a la part baixa de la ciutat des de l’estació de Lesseps del Gran Metro de Barcelona, s’optava per continuar la linea principal  baixant per les Rambles des de Plaça Catalunya passant per on ara hi ha l’estació de Liceu i per on havia hagut l’antiga estació de Ferran  i, després, fer-la passar pel passeig de Colom fins l’Estació de França.
.
Aquest projecte inicial fou modificat ja que l’Ajuntament de Barcelona es negà a concedir els permisos per seguir la linea en direcció a l’estació de França si el traçat no es feia aprofitant els tunels que el mateix Ajuntament havia fet construir sota la via Laietana quan aquesta fou oberta la primera dècada del segle XX.
.
Finalment els tunels construits al llarg de la Via Laietana serien llogats a l’empresa Gran Metro de Barcelona i, aleshores, desde  l’Estació de Jaume I,  es va preveure seguir la linea Via Laietana avall i posteriorment fer-la arribar  fins l’estació de França. De seguida s’endegaren les obres i fou  construida una nova estació més avall de Jaume I a l’entrada de la Via Laietana i davant del nou edifici de Correus que s’acabava de construir just aleshores.
.
L’estació s’anomenaria Correus i, inicialment, es va construir de manera provisional. Se la dotà només d’una sola via i es pensà a desmuntar-la posteriorment quan, en perllongar la línea cap a l’estació de França, el traçat requerí l’us d’una doble via.
.
Així doncs l’estació de Correus fou inaugurada el 20 de febrer de 1934 com a final del ramal del Gran Metro de Barcelona  que des d’ara s’anomenaria ramal “Aragó-Correus” i que ara forma part de la línea 4 del Metro.
.
Com hem dit l’estació de Correus, en ser estació final de linea, tenia només una via i dues andanes. Una de les andanes era ampla i tenia el sostre abovedat ja que, aparentment, es va fer aprofitant eun dels dos tunels bessons que s’havia construit en fer la Via Laietana. A l’altre tunel hi havia la via i una andana estreta que només tenia 1’40 m d’ample. Les andanes inicials eren curtes i només permetien l’arribada dels metros de un o dos vagons que aleshores s’usaven a aquest ramal.  Al tunel corresponent a l’andana estreta  la via acabava en un topall i, més enllà , en direcció mar, hi havia els accesos al final del tunel. El tunel corresponent a l’andana ampla, malgrat no tenir via pel fet  que l’andana ocupava el seu lloc, seguia la mateixa disposició i tenia els accesos al costat de mar.
.
L’any 1948, veient que el perllongament de la línea en direcció a l’Estació de França aniria per llarg,  es decidí acabar amb la provisionalitat de l’estació i se li allargaren les andanes per tal que podes servir amb metros de quatre vagons.
.
Inicialment les parets de l’estació no tenien el característic revestiment de rajoles blanques de ceràmica de les antigues estacions del Gran Metro de Barcelona (la bòveda potser si que els tenia). En unes obres posteriors, dutes a terme als anys 60, aquestes serien enrajolades però l’enrajolat ara es faria amb rajola grisa.
.
Per aquelles dates el despatx del cap d’estació i crec que les taquilles estaven ubicades al final de l’andana ampla en direcció mar, on havia també els accesos d’entrada a l’estació. Al final de l’andana estreta, en la mateixa direcció, hi havia els accesos de sortida.
.
Aparentment, pel que es pot veure en fotografies antigues, ambdos accesos, els d’entrada i els de sortida, o be es comunicaven entre ells a través d’un passadís d’enllaç i comunicaven amb l’exterior a través d’una escala situada al davant de l’edifici de Correus, o be ho feien de manera independent, un (el de l’andana estreta) amb les escales de davant de Correus, i l’altre amb algunes altres escales de les quals desconec si realmentr existiren i a quin lloc de l’altre costat de la Via Laietana podrien estar situades. El més provable és que existís un passadís d’enllaç entre ells i ambdues andanes donessin a l’exterior a través de les escales de davant de l’edifici de Correus.
.
La història d’aquesta estació continuà però, alguns anys més tard, quan es pensà a fer finalment les obres d’ampliació que donarien lloc a l’actual linea 4 que du el metro des de la Via Laietana fins la Barceloneta i el Poble Nou, l’estació de Correus  es considerà que quedava massa a prop de la nova estació de Barceloneta.
.
A banda hi havia una dificultat afegida pel fet de que calia acondicionar un tunel de pujada en deixar de ser Correus una estació de final de línea, i això forçava a reformar profundament el tunel del que havia estat l’andana ampla. Aquesta transformació obligaria a fer passar per ella les vies i, a més, a construir una nova andana similar a l’antiga andana estreta.
.
Per aquestes raons l’estació de Correus es considerà innecesaria i s’optà per no adaptar-la per formar part del nou traçat i ,el 20 de març de 1972, acabaria essent tancada.
.
Les obres que es feren per arribar a Barceloneta, amb l’afegit d’una via de retorn, donaren lloc a que l’antiga andana ampla fos convertida novament en tunel i per ella hi passessin només les vies. L’andana doncs fou desmuntada i restà només intacta la andana estreta que podria ser inclús que hagues estat estretada encara més per deixar més espai a les vies.
.
L’interior de l’estació també va ser desmantellat parcialment un cop tancada l’estació i es clausuraren el vestíbul i la sortida.
.
Mentre duraren les obres l’estació es seguí usant per a fer el canvi de sentit dels metros i sembla ser que aquesta funció la desenvolupà fins que no s’inaugurà la prolongació del traçat fins Barceloneta (l’abril de 1977) . Fins aquest moment els metros deixaven el passatge a Jaume I, seguien buits fins correus, canviaven de sentit i tornaven a Jaume I per recollir nou passatge i seguir linea amunt en direcció a Urquinaona.
.
Un cop inaugurat el tram Jaume I-Barceloneta l’estació de Correus fou reconvertida en pou de ventilació del metro instal.lant un ventilador al vestibul que comunicava les escales amb el tunel i fent coincidir la sortida d’aire amb aquesta antiga escala que desembocava davant de Correus.
.
Actualment, al lloc on havia hagut els accesos de l’estació a la plaça on hi ha l’edifici de Correus, hi ha una reixa que correspon a la sortida del pou de ventilació. Com diem aquesta funció l’ha tinguda des de que l’estació fou tancada i reoberta la linea en direcció a la Barceloneta a finals dels 70, però inicialment es mantingueren les baranes de pedra de l’accés i simplement s’afegií una reixa al damunt per cobrir el forat de l’escala.
.
Posteriorment es desmuntaren les baranes i es deixà la reixa enrasada amb el nivell del terra del carrer  de manera que fos possible passar caminant per sobre i no s’obstaculitzés el pas dels vianants. Aquest darrer canvi no es va fer fins que es feren les obres de les olimpiades del 1992 o potser fins i tot aes feu a final de la dècada dels 90.
.
La reixa actual te forma allargada i te una porta d’accés que permet accedir a les escales. Malgrat haver desmuntat les baranes, està posada en sentit que tenien les antigues escales i al mateix lloc on eren.  Aquestes, encara visibles a través de la reixa,  baixen en direcció a la via Laietana.
.
L’obra original dles graons de les escales es manté malgrat haver algunes obres afegides que inclouen tot un seguit de tubs de ventilació que pujen des de sota i els seus suports. Al final d’aquestes  hi hauria el ventilador del pou de ventilació que estaria situat al final de l’escala o be en algun antic vestibul.
.
Actualment, d’aquest fins  l’andana,  podria ser que fos factible l’accés a traves d’una porta metàlica afegida que es visible dins el tunel subterrani al final de l’andana però ja en la paret del tunel.  En alguns llocs es comenta que el vestibul original en totes aquestes obres podria haver estat tapiat per alguna banda o be modificat, en no saber del cert si l’estació va arribar a tenir una o dues escales d’accés desconec l’abast d’aquestes obres.
.
Cal tenir en compte però que, si be l’andana estreta es conservà intacta en el tram on havia hagut les vies, al final de l’andana, més enllà del topall que posava fi a la via i en direcció a les portes d’accés, l’andana fou destruida per poder fer passar la nova via en direcció a la Barceloneta. Per tant, independentment de si els accesos a cada andana es comunicaven a través d’un passadis, o si be tenien sortides a l’exterior separades, la part final de cada andana fou profundament remodelada, és per aquesta raó que la porta metàlica afegida que possiblement desemboca a l’exterior es troba situada al final de la part de l’andana conservada avui en dia, però ja sense terra a sota, ja que el terra d’aquesta part de l’andana situat més enllà del topall on acavaven les antigues vies va haver-se de destruir per permetre continuar-les en direcció a la Barceloneta.
.
Actualment, passant amb el metro, si es mira be es possible veure les restes del que queda de l’estació de Correus. Aquestes restes aparentment només son visibles anant en una de les dues direccions, de Jaume I a Barceloneta. De Barceloneta a Jaume I crec recordar que no es veu absolutament res malgrat que que podria restar algun vestigi com ara restes de les rajoles de ceramica grisa que cobrien la bòveda de l’antiga andana ampla i que avui en dia és simplement el tunel per on passa la via.
.
En passar a la seva alçada, anant de Jaume I a Barceloneta, fins i tot el metro fa un tremolor molt rapid que podria ser degut a la turbulencia que genera el buit que ocupa  l’andana i les arcades de l’estació . Anant de Jaume I a Barceloneta les restes més visibles, corresponents a l’antiga andana estreta,  es veuen al costat dret.  Al costat esquerre el que crida més l’atenció son les rajoles amb les que estava decorada la paret  amb arcades que comunicava el que havia estat l’andana ampla amb les vies d’aquest  tunel que fou destruida durant les obres que perllongaren la línea en direcció a la Barceloneta als anys 70 quan l’estació fou tancada.
.
Al costat dret, doncs, l’andana estreta es veu perfectament i les seves arcades son ben visiblesi criden l’atenció de seguida si hom està atent mentre passa el metro per allà, al final del tram recte de metro que shi ha al llarg de la via Laietana i poc abans de que comenci la corva pronunciada que el du des de ll’entrada inferior de la Via Laietana fins la Barceloneta.
.
A l’andana que encara es conserva encara hi ha els bancs a sota els arcs, els cartells de publicitat i, al capdemunt dels arcs, collades a la paret que puja fent la bóveda del tunel, les lletres en relleu amb el nom de l’estació, “Correos”,  en vermell. En veure-la l’impressió inicial és que aquesta andana és un xic més baixa que la resta d’andanes que avui estan en us, potser sigui només en aparença pel fet que la base d’algunes arcades esta coberta de grava, potser aquesta aparença sigui real i les vies s’hagin aixecat una mica respecte a l’alçada que tenien les originals.
.
L’interior del vestibul de l’estació està parcialment desmantellat i potser reformat amb obres a la sortida per poder instalar el ventilador que ha convertit aquesta estació en un pou de ventilació del metro.
.
L’estació en general, o més ben dit aquesta part de l’estació que correspon a l’antiga andana estreta, el que resti del vestibul i les escales d’accés està en definitiva en molt bon estat c,omparada amb l’estat en que es troben la majoria d’estacions fantasmes de la xarxa  de metro de Barcelona. El fet que hi hagi elements de decoració trencats, grava a la base d’algunes arcades, i  la bruticia en general que s’hi ha anat acumulant amb els pas dels anys li donen un aspecte pitjor del que podria tenir si es tractés de preservar-la i restaurar-la una mica.
.
Aquesta estació, de gran valor històric, potser seria aprofitable si algun dia es volgués preservar  el que resta d’ella i acondicionar-la fins i tot per que als ciutadans els hi fos possible visitar-la tal i com es fa i s’ha fet des de faanys amb algunes estacions fantasmes dels metros d’altres ciutats europees o dels Estats Units.
.
Fins i tot sembla ser que alguna vegada s’havia estudiat el reobrir-la (a principis dels noranta).  Sembla ser que fa poc es varen instal.lar llums per iluminar el tunel a l’alçada d’aquesta estació però al lloc on ho comentaven deien que encara no s’havien fet funcionar mai.

Fotografies:

Les dues andanes de l’estació de Correus en una fotografia feta entre l’any 1934 i els anys 60, abans de fer les obres de remodelació que dotarien d’arcades amb bancs a l’andana estreta i en les que abdues andanes serien enrajolades. La fotografia esta presa des del costat muntanya i, al final, es veuen els accesos:

L’andana ampla de l’estació de Correus vista des del costat muntanya amb els accesos situats al fons, al final de l’andana (foto de Brangulí, maig de 1955:

Les taquilles de l’estació de Correus el maig de 1955. Aparentment la foto esta feta des del costat muntanya (foto de Brangulí de maig de 1955):

L’andana ampla de l’estació de Correus vista des del costat muntanya amb l’entrada entrada, el vestíbul, i el despatx del cap d’estació (foto de Brangulí, maig de 1955):

L’andana estreta de l’estació de Correus a principis dels anys 70. La foto està presa des del costat muntanya de l’estació i, al final, es veuen els accesos i el que era el final de la unica via que l’enllaçava amb l’estació de Jaume I:

L’andana ampla de l’estació de Correus (possiblement a principis dels anys 70):

Obres prop de l’estació de Correus l’any 1970. La foto és de quan s’estava ampliant la linea 4 en direcció a la Barceloneta però ignoro si correspon a aquelles obres:

Cartell de 1972 de l’empresa Metropolitano de Barcelona S.A. en la que s’anuncia el tancament de l’estació de Correus i el tancament provissional de tota la línea de via Laietana des de l’estació d’Urquinaona:

L’estació de Correus el maig de 1972, ja clausurada però encara en us per fer el canvi de sentit dels metros. A la dreta s’aprecia l’andana estreta a la dreta i , a l’esquerra l’andana ampla. La foto esta presa des del costat de mar, on havia els accesos (font: Tranvia Portal) :

L’estació de Correus el maig de 1972, ja clausurada però encara en us per fer el canvi de sentit dels metros en la que es veu el final de l’andana estreta que dona pas als accesos. La foto esta feta des del costat muntanya de l’estació. (font: Tranvia Portal):

Tres fotos de l’andana estreta d’aquesta estació fetes el desembre del 2006 (la foto en blanc i negre es per comparar, fixeu-vos en com segueix estant al seu lloc despres de 40 anys el cartell de publicitat de Danone…):

Tres fotografies del que resta de l’andana estreta de l’estació de Correus tal i com es veu actualment al costat dret del tunel passant amb el metro de Jaume I a Barceloneta:

L’antic acces a l’estació de Correus quan encara era en us, possiblement als anys 50-60:

Reixes al terra del carrer al lloc on hi havia l’acces a l’estació de correus l’abril del 2007 (avui es un pou de ventilació de la linea 4 pero encara es poden veure rastres de les escales d’accés):



Estació del Banc (“Banco”)
febrer 18, 2008, 7:44 pm
Filed under: * 3 Gran Metropolità de Barcelona, - 3-2 Estacions fantasmes

ESTACIÓ DEL BANC (=”BANCO”)

Línea: 4

Nota: La linea 4 antigament era un ramal de la linea l’actual linea 3 conegut com ramal Aragó-Correus del Gran Metro de Barcelona, això fou així fins que es creà la linea 4 als anys 70.

Lloc on és: Entre les actuals estacions d’Urquinaona i Jaume I (a 200 metres de Jaume I).

Història:

Fou construida l’any 1911 poc despres que l’Ajuntament construís un tunel al llarg de la via Laietana quan aquesta fou oberta i re-urbanitzada. L’Ajuntament instalà a aquest tunel un tram de linea que es va fer expressament per arribar a aquesta estació des d’Urquinaona però mai fou oberta al públic. Aleshores a Urquinaona, ni enlloc de Barcelona, hi havia metro. La estació del Banc tampoc no s’obri quan el metro arribà a Urquinaona i la linea baixà per Via Laietana i fou afegida a la linea del Gran Metro de Barcelona que ja va arribar fins a Jaume I el 1925. El nom d’aquesta estació prové del fet que és prop de l’antiga seu del Banc d’Espanya. Esta sota l’actual plaça d’Antoni Maura, a la confluència entre Avda. de la Catedral i la Via Laietana. Fou una estació molt petita, o com a mínim això es el que diuen a la majoria de llocs on he llegit quelcom d’ella. De tota manera a un lloc vaig llegir el contrari, que era gran. Aquesta confusió prové del fet que en no arribar a funcionar mai i ser tant antiga es tenen poques dades d’ella. Es diu que va ser feta per a dur trameses dels diners recaptats a totes les estacions de metro de la ciutat (i potser altres trameses de diner) fins la antiga seu del Banc d’Espanya tot i que quan es construí encara no havia metro enlloc, només tunels llestos a Via Laietana que es feren quan es re-urbanitzà preveient instalar el metro. A l’edifici del Banc d’Espanya, que és el que ara es seu de la Caixa de Catalunya (no confondre amb la seu de la Caixa que hi ha més amunt), es veu que es va arribar a construir una mena de oficina subterrania per això tot i que alguns autors diuen que l’estació tenia un acces directe a la cambra cuirassada del Banc. Un fet curiós es que realment el que fou seu del Banc d’Espanya durant la República (crec que des de 1932) en el temps que es construí la estació del Banc no n’era pas la seu Fos com fos sembla ser que aquests transports de diner s’havien de fer en un metro especial al que anomenaven “el tren dels diners” que havia de circular només de nit fora de l’horari habitual. Avui es conserva una andana molt simple de només 1’40 m d’ample i 23 metres de llarg (que era la mida original) que es visible només baixant de Urquinaona a Jaume I que crec que és la única que va arribar a tenir aquesta estació tot i que en alguns llocs diu que en tenia 2 i es conserven les dues. Segons alguns autors només tenia acces al Banc d’Espanya i no sortia a l’exterior, segons altres en tenia un per andana al costat Llobregat/mar de la Plaça Antoni Maura (tot i que el Banc era al costat Llobregat/muntanya). Tot en aquesta estació és un misteri i es saben poques dades del cert. Les dependències anexes no se com estan pero encara es conserva una escala d’acces que no se on dona exactament. Ara l’estació s’usa de magatzem de manteniment del metro (o com a minim s’ha usat en alguns moments per això). L’andana és curta, només te la longitud de poc més d’un vagó de metro de llarg ja que les descarregues de diners s’havien de fer només des de un vagó, això juntament amb la excesiva proximitat amb Jaume I va fer que mai s’usés malgrat formar part de la linea que baixava per via Laietana des de 1925.

Fotografies:

La via del metro al tram entre Urquinaona i Jaume I, el que es veu al fons iluminat o be l’entrant que es veu a la dreta crec que te quelcom a veure amb l’estació de Banc:

L’andana de l’estació de Banc:

L’escala d’acces a l’andana de l’estació de Banc:

Planol de la secció dels tunels de metro entre Urquinaona i el final de la Via Laietana (Correus), els més antics de tota la xarxa de Metro ja que es feren abans inclus de que el metro existís en re-urbanitzar la Via Laietana i despres serien el anomenat ramal “Aragó Correus” del Gran Metro de Barcelona”. En aquest ramal estaan les antigues estacions Correus i Banc i ara son encara en funcionament les de Jaume I i Urquinaona). Aquesta secció correspon al tramentre Urquinaona i Jaume I de l’actual Linea 4, es a dir, el tram de tunel on està l’estació del Banc. Les parets es feren de mampostería i la bòveda de filades de totxanes. Es començaren al voltant de 1913 i es posaren en servei entre els anys 1924-1926.

Construcció dels tunels de metro quan fou re-urbanitzada la Via Laietana. La fotografia és de novembre de 1913:

Les obres de construcció dels tunels de metro de Via Laietana el 1911:

Una altra fotografia de les obres de construcció de la Via Laietana en la que es veuen les obres del Metro:

L’edifici de l’antiga seu del Banc d’Espanya, avui seu de la Caixa de Catalunya, a la plaça d’Antoni Maura (confluència de l’Avinguda de la Catedral amb Via Laietana). Sota aquesta plaça es troba l’estació del Banc.