Les estacions perdudes de Barcelona
ATENCIÓ
DIUMENGE DIA 4 DE GENER A LES 22 h 15′ per BTV s’emetrà el documental “SUBSOL(S)” en el que, per primer cop en la història, seran emeses per televisió filmacions fetes a les estacions fantasma del metro de Barcelona.
Us recomano que no us perdeu aquest documental històric i aprofito per agrair als amics de la productora CO7 el haver-me permés el participar i, sobretot, el poder haver vist gràcies a ells les estacions de les que parlava en aquest article.
Aquí teniu com a primicia algunes de les imatges preses durant la filmació del documental:
Filmant a l’estació de Banc:
estació fantasma banc metro barcelona
i una de l’estació de Correus:
Estació fantasma Correus Metro Barcelona
INTRODUCCIÓ
Aquest blog va aparèixer com a continuació i actualització d’un missatge publicat per mi al fòrum del Racó Català i fruit de una recerca improvisada sobre un tema del que pràcticament no trobava informació enlloc.
És una recopilació d’informació que s’ha de considerar provissional ja que no soc pas un expert en ferrocarrils. Amb ell només vaig pretendre condensar i contrastar totes les informacions (sovint tant contradictòries i vagues com disperses) que vaig ser capaç de trobar en una munió de llocs diferents per tal de posar a l’abast de tothom dades sobre aquesta pert desconeguda del subsol de Barcelona.
El missatge on neixé aquest blog el trobareu a l’enllaç de sota d’aquest paràgraf, la popularitat que arribà a assolir és el que em va moure a fer aquest blog que, de moment, encara és troba en construcció:
ttp://www.racocatala.cat/forum/llegir.php?idf=7&fil=10634&pag=1
LES ESTACIONS PERDUDES
DEL METRO DE BARCELONA
El metro de Barcelona te un seguit d’estacions que, o be es feren però mai arribaren a funcionar, o be quedaren fora d’us i les clausuraren o reformaren profundament.Les estacions aquestes segueixen allà soterrades i aturades en el temps enmig de la foscor.
Arreu a aquestes estacions perdudes se les anomena estacions fantasma.Les estacions fantasma del mtro de Barcelona son tot un misteri que poca gent coneix.Jo de petit vaig flipar un dia en veure mirant per la finestra del metro una estació de la linea 4 en la que no s’aturava mai el metro entre les estacions de Jaume I i Barceloneta (és la estació fantasma de Correus). El tema sempre em va intrigar, fa poc em va donar per investigar la cosa a fons i aqui teniu un breu resum amb imatges incloses de totes les estacions fantasmes del metro de Barcelona.A Barcelona hi ha un total de 12 estacions fantasmes. 10 de metro, 1 dels Ferrocarrils de la Generalitat i 1 de Rodalies RENFE. Son les seguents:
A la Linea 1: Bordeta, Catalunya, Espanya, Santa Eulàlia i Universitat.
A la linea 3: Ferran i Travessera.
A la linea 4: Banc i Correus.
A la linea 5: Gaudí,
Als Ferrocarrils de la Generalitat: Avinguda de la Llum
A rodalies RENFE: Bifurcació-Vilanova.
———————————–
Per que us feu una idea de com anaven les linees de Metro i FFCC aqui teniu un resum de com eren a l’epoca de la Guerra civil:
Gran Metropolità de Barcelona:
– Ramal Lesseps a Aragó (actual Passeig de Gràcia) que correspon a l’actual linea 3 del Metro.
– Ramal Aragó (atual Passeig de Gràcia) a Liceu, que correspon a l’actual linea 3 del Metro.
– Ramal Aragó (actual Passeig de Gràcia) a Correus, que correspon a l’actual linea 4 del Metro.
Ferrocarril Metropolità Transversal:
– Linea Santa Eulàlia (antiga) a Marina, que correspon a l’actual linea 1 del Metro.
Ferrocarril de Sarrià:
– Linea Catalunya a Muntaner, que correspon als actuals Ferrocarrils de la Generalitat.
L’any 1966 les línees estaven així:
LES ESTACIONS DEL
GRAN METROPOLITÀ
DE BARCELONA
—————————————————————–
LINEA LESSEPS-ARAGÓ (=PASSEIG DE GRÀCIA)-LICEU
——————————————————————
ESTACIÓ DE FERRAN (“FERNANDO”)
Línea: 3
Nota: La linea 3 va ser la primera linea que va tenir el metro i es coneixia com el Gran Metro de Barcelona.
Lloc on és: Entre les actuals estacions de Liceu i Drassanes.
Història:
La linea 3 de l’actual Metro va ser la primera a fer-se i se la coneixia com “el Gran Metro”. L’estació de Ferran formava part d’aquesta linea i quan es va inaugurar el 15 d’abril de 1946 era la estació terminal. Crec que pel fet de ser una estació final de linea només tenia una via, si fos així, per les fotos que es conserven es dedueix que, a banda de només tenir una via, només tenia una andana. L’estació era sota la Rambla entre el Plà de la Boqueria i el Carrer Ferran a uns 100-200 metres de l’estació de Liceu. Els accesos eren a la Rambla cantonada carrer Ferran, davant de on ara hi ha el Mac Donalds. Entre 1946 i 1968 va seguir essent l’estació terminal de l’actual linea 3. L’any 1968 la linea fou perllongada fins Drassanes i l’estació de Ferran quedà obsoleta ja que el trajecte Liceu-Drassanes era massa curt per encabir-hi una estacio intermitja. El 1 de març de 1968 fou tancada al public i posteriorment desmantellada. Durant les obres de remodelació del Liceu es va fer allà una estació de fusta provissional. Ara, al terra de la Rambla a la cantonada amb Ferran, allà on era l’escala d’acces, hi ha una reixa de ventilació que potser podria correspondre a l’estació. Sembla ser que de l’estació va acabar totalment desmantellada i ara només queda vestigis de l’andanes, el vestibul (separat de la resta en estar tapiat) i les entrades tapiades dels passadissos. L’andana no se si es conserva intacta o ha estat estretades o suprimida ja que sembla ser que aquesta estació tenia l’andana al lloc on despres s’hauria de foradar el tunel de tornada de la linea en allargar-la fins Drassanes amb la qual cosa s’hague de fer desapareixer. Els passadissos crec que estan senzers (com a minim els arcs) pero sembla ser que estan tapiats. Al vestibul he sentit a dir que s’hi instalaren transformadors de FECSA que correspondrien amb la reixa de ventilació que comento més amunt tot i que potser estan a un lloc que no te a veure amb l’estació. Actualment en passar amb el metro mirant amb cura entre Liceu i Drassanes es veu l’espai que ocupava, jo no les he vist pero pel que sembla es poden arribar a veure 2 porxades al lloc on eren les andanes i segons algunes dades es veu l’andana estreta per be que a altres llocs ho desmenteixen categòricament. També es veuen les rajoles blanques de la paret (a la paret del costat contrari). Anant en direcció contrària no es veu res.
L’estació de Ferran te una altra particularitat i es que als anys 20 es planejà prolongar el tunel del Funicular de Montjuic per sota el carrer Nou de la Rambla entre el Paral.lel (on es l’estació del Funicular actual) fins les Rambles enllaçant-lo amb el metro a l’antiga estació de Ferran. Segons sembla hi había un projecte per fer l’obra i no està massa clar si es va fer o no. Algunes fonts diuen que es va construir tot, altres que es va fer una part, i altres que no es va arribar a fer res. Sembla ser que la tercera opció és la més probable.
Fotografies:
Obres del metro a les Rambles l’any 1924:
L’andana:
L’andana quan fou inaugurada el 1946:
Reconstrucció digital del l’estació de Ferran:
Reconstrucció digital de l’accés a l’estació de Ferran:
Reconstrucció digital de la boca del tunel de l’estació de Ferran que conduia a l’estació de Liceu:
ESTACIÓ DE TRAVESSERA
Linea: 3
Nota: La linea 3 va ser la primera linea que va tenir el metro i es coneixia com el Gran Metro de Barcelona.
Lloc on és: Entre les actuals estacions de Fontana i Diagonal
Història:
Fou projectada per suplir el problema que duia el fet de que les estacions de Fontana i Diagonal estiguessin tant separades una de l’altra. En alguns llocs he llegit que no s’arribà a construir mai tot i que s’arribaren a expropiar edificis (potser només un, que es va acabar enderrocant) per poder fer les obres, en altres he llegit que realment si es construí però el que passa es que mai s’inaugurà. Potser es va arribar a fer alguna obra però no es va acabar perque a algun lloc he llegit que el que es va fer només és rebaixar les parets del tunel i, potser, contruir algun tunel per ubicar-hi les escales. Aquest és un detall que, per les dades que he trobat no està gens clar pero en principi no es va arribar a fer res tret d’enderrocar un edifici.
———————————————————————
LINEA LESSEPS-ARAGÓ (=PASSEIG DE GRÀCIA)-CORREUS
———————————————————————
ESTACIÓ DEL BANC (=”BANCO”)
Línea: 4
Nota: La linea 4 antigament era un ramal de la linea l’actual linea 3 conegut com ramal Aragó-Correus del Gran Metro de Barcelona, això fou així fins que es creà la linea 4 als anys 70.
Lloc on és: Entre les actuals estacions d’Urquinaona i Jaume I (a 200 metres de Jaume I).
Història:
Fou construida l’any 1911 poc despres que l’Ajuntament construís un tunel al llarg de la via Laietana quan aquesta fou oberta i re-urbanitzada. L’Ajuntament instalà a aquest tunel un tram de linea que es va fer expressament per arribar a aquesta estació des d’Urquinaona però mai fou oberta al públic. Aleshores a Urquinaona, ni enlloc de Barcelona, hi havia metro. La estació del Banc tampoc no s’obri quan el metro arribà a Urquinaona i la linea baixà per Via Laietana i fou afegida a la linea del Gran Metro de Barcelona que ja va arribar fins a Jaume I el 1925. El nom d’aquesta estació prové del fet que és prop de l’antiga seu del Banc d’Espanya. Esta sota l’actual plaça d’Antoni Maura, a la confluència entre Avda. de la Catedral i la Via Laietana. Fou una estació molt petita, o com a mínim això es el que diuen a la majoria de llocs on he llegit quelcom d’ella. De tota manera a un lloc vaig llegir el contrari, que era gran. Aquesta confusió prové del fet que en no arribar a funcionar mai i ser tant antiga es tenen poques dades d’ella. Es diu que va ser feta per a dur trameses dels diners recaptats a totes les estacions de metro de la ciutat (i potser altres trameses de diner) fins la antiga seu del Banc d’Espanya tot i que quan es construí encara no havia metro enlloc, només tunels llestos a Via Laietana que es feren quan es re-urbanitzà preveient instalar el metro. A l’edifici del Banc d’Espanya, que és el que ara es seu de la Caixa de Catalunya (no confondre amb la seu de la Caixa que hi ha més amunt), es veu que es va arribar a construir una mena de oficina subterrania per això tot i que alguns autors diuen que l’estació tenia un acces directe a la cambra cuirassada del Banc. Un fet curiós es que realment el que fou seu del Banc d’Espanya durant la República (crec que des de 1932) en el temps que es construí la estació del Banc no n’era pas la seu Fos com fos sembla ser que aquests transports de diner s’havien de fer en un metro especial al que anomenaven “el tren dels diners” que havia de circular només de nit fora de l’horari habitual. Avui es conserva una andana molt simple de només 1’40 m d’ample i 23 metres de llarg (que era la mida original) que es visible només baixant de Urquinaona a Jaume I que crec que és la única que va arribar a tenir aquesta estació tot i que en alguns llocs diu que en tenia 2 i es conserven les dues. Segons alguns autors només tenia acces al Banc d’Espanya i no sortia a l’exterior, segons altres en tenia un per andana al costat Llobregat/mar de la Plaça Antoni Maura (tot i que el Banc era al costat Llobregat/muntanya). Tot en aquesta estació és un misteri i es saben poques dades del cert. Les dependències anexes no se com estan pero encara es conserva una escala d’acces que no se on dona exactament. Ara l’estació s’usa de magatzem de manteniment del metro (o com a minim s’ha usat en alguns moments per això). L’andana és curta, només te la longitud de poc més d’un vagó de metro de llarg ja que les descarregues de diners s’havien de fer només des de un vagó, això juntament amb la excesiva proximitat amb Jaume I va fer que mai s’usés malgrat formar part de la linea que baixava per via Laietana des de 1925.
L’estació del Banc és poc visible des d’un metro en marxa, anant d’Urquinaona a Jaume I en primer lloc es veu un entrant al costat dret però molt curt i similar al tunel, al cap de poc però la paret del costat dret s’acosta molt al metro i, de seguida, es veu un altre entrant amb les parets curvades fent la bòveda, aquest segon entrant (molt a prop ja de Jaume I) crec que és l’estació de Banc, però com que Banc tenia una andana curta perque estava pensat per encabir només un vagó, passa com una exhalació i amb prou feines si es veu res.
Fotografies:
Tram de tunel entre les estacions d’Urquinaona i Jaume I. En cas de que la foto correspongui al tunel del trajecte entre Urquinaona i Jaume I (i no al tram que va en sentit contrari) , l’entrant que es veu en primer terme a la dreta possiblement correspon a un espai buit a la vora del tunel situat algunes desenes de metres abans d’arribar a l’estació del Banc. L’estació de Banc tal vegada podria correspondre amb la part iluminada que es veu al final del tunel (Foto de Bernat Borràs publicada a
http://www.trenscat.com):
L’andana de l’estació de Banc:
L’escala d’acces a l’andana de l’estació de Banc:
L’andana de l’estació de Banc tal i com es veu passant amb el metro (direcció Urquinaona-Jaume I costat dret):
Planol de la secció dels tunels de metro entre Urquinaona i el final de la Via Laietana (Correus), els més antics de tota la xarxa de Metro ja que es feren abans inclus de que el metro existís en re-urbanitzar la Via Laietana i despres serien el anomenat ramal “Aragó Correus” del Gran Metro de Barcelona”. En aquest ramal estaan les antigues estacions Correus i Banc i ara son encara en funcionament les de Jaume I i Urquinaona). Aquesta secció correspon al tramentre Urquinaona i Jaume I de l’actual Linea 4, es a dir, el tram de tunel on està l’estació del Banc. Les parets es feren de mampostería i la bòveda de filades de totxanes. Es començaren al voltant de 1913 i es posaren en servei entre els anys 1924-1926.
Construcció dels tunels de metro quan fou re-urbanitzada la Via Laietana. La fotografia és de novembre de 1913:
Les obres de construcció dels tunels de metro de Via Laietana el 1911:
Una altra fotografia de les obres de construcció de la Via Laietana en la que es veuen les obres del Metro:
L’edifici de l’antiga seu del Banc d’Espanya, avui seu de la Caixa de Catalunya, a la plaça d’Antoni Maura (confluència de l’Avinguda de la Catedral amb Via Laietana). Sota aquesta plaça es troba l’estació del Banc.
ESTACIÓ DE CORREUS (“CORREOS”)
Línea: 4
Nota: La linea 4 antigament era un ramal de la linea l’actual linea 3 conegut com ramal Aragó-Correus del Gran Metro de Barcelona, això fou així fins que es creà la linea 4 als anys 70.
Lloc on és: Entre les actuals estacions de Jaume I i Barceloneta
Història:
L’estació de Correus no estava prevista a cap dels projectes de la xarxa de metro, ni als inicials de P .Müller de 1907, ni als de l’empresa Gran Metropolità de Barcelona. Inicialment, per arribar a la part baixa de la ciutat des de l’estació de Lesseps del Gran Metro de Barcelona, s’optava per continuar la linea principal baixant per les Rambles des de Plaça Catalunya passant per on ara hi ha l’estació de Liceu i per on havia hagut l’antiga estació de Ferran i, després, fer-la passar pel passeig de Colom fins l’Estació de França.
.
Aquest projecte inicial fou modificat ja que l’Ajuntament de Barcelona es negà a concedir els permisos per seguir la linea en direcció a l’estació de França si el traçat no es feia aprofitant els tunels que el mateix Ajuntament havia fet construir sota la via Laietana quan aquesta fou oberta la primera dècada del segle XX.
.
Finalment els tunels construits al llarg de la Via Laietana serien llogats a l’empresa Gran Metro de Barcelona i, aleshores, desde l’Estació de Jaume I, es va preveure seguir la linea Via Laietana avall i posteriorment fer-la arribar fins l’estació de França. De seguida s’endegaren les obres i fou construida una nova estació més avall de Jaume I a l’entrada de la Via Laietana i davant del nou edifici de Correus que s’acabava de construir just aleshores.
.
L’estació s’anomenaria Correus i, inicialment, es va construir de manera provisional. Se la dotà només d’una sola via i es pensà a desmuntar-la posteriorment quan, en perllongar la línea cap a l’estació de França, el traçat requerí l’us d’una doble via.
.
Així doncs l’estació de Correus fou inaugurada el 20 de febrer de 1934 com a final del ramal del Gran Metro de Barcelona que des d’ara s’anomenaria ramal “Aragó-Correus” i que ara forma part de la línea 4 del Metro.
.
Com hem dit l’estació de Correus, en ser estació final de linea, tenia només una via i dues andanes. Una de les andanes era ampla i tenia el sostre abovedat ja que, aparentment, es va fer aprofitant eun dels dos tunels bessons que s’havia construit en fer la Via Laietana. A l’altre tunel hi havia la via i una andana estreta que només tenia 1’40 m d’ample. Les andanes inicials eren curtes i només permetien l’arribada dels metros de un o dos vagons que aleshores s’usaven a aquest ramal. Al tunel corresponent a l’andana estreta la via acabava en un topall i, més enllà , en direcció mar, hi havia els accesos al final del tunel. El tunel corresponent a l’andana ampla, malgrat no tenir via pel fet que l’andana ocupava el seu lloc, seguia la mateixa disposició i tenia els accesos al costat de mar.
.
L’any 1948, veient que el perllongament de la línea en direcció a l’Estació de França aniria per llarg, es decidí acabar amb la provisionalitat de l’estació i se li allargaren les andanes per tal que podes servir amb metros de quatre vagons.
.
Inicialment les parets de l’estació no tenien el característic revestiment de rajoles blanques de ceràmica de les antigues estacions del Gran Metro de Barcelona (la bòveda potser si que els tenia). En unes obres posteriors, dutes a terme als anys 60, aquestes serien enrajolades però l’enrajolat ara es faria amb rajola grisa.
.
Per aquelles dates el despatx del cap d’estació i crec que les taquilles estaven ubicades al final de l’andana ampla en direcció mar, on havia també els accesos d’entrada a l’estació. Al final de l’andana estreta, en la mateixa direcció, hi havia els accesos de sortida.
.
Aparentment, pel que es pot veure en fotografies antigues, ambdos accesos, els d’entrada i els de sortida, o be es comunicaven entre ells a través d’un passadís d’enllaç i comunicaven amb l’exterior a través d’una escala situada al davant de l’edifici de Correus, o be ho feien de manera independent, un (el de l’andana estreta) amb les escales de davant de Correus, i l’altre amb algunes altres escales de les quals desconec si realmentr existiren i a quin lloc de l’altre costat de la Via Laietana podrien estar situades. El més provable és que existís un passadís d’enllaç entre ells i ambdues andanes donessin a l’exterior a través de les escales de davant de l’edifici de Correus.
.
La història d’aquesta estació continuà però, alguns anys més tard, quan es pensà a fer finalment les obres d’ampliació que donarien lloc a l’actual linea 4 que du el metro des de la Via Laietana fins la Barceloneta i el Poble Nou, l’estació de Correus es considerà que quedava massa a prop de la nova estació de Barceloneta.
.
A banda hi havia una dificultat afegida pel fet de que calia acondicionar un tunel de pujada en deixar de ser Correus una estació de final de línea, i això forçava a reformar profundament el tunel del que havia estat l’andana ampla. Aquesta transformació obligaria a fer passar per ella les vies i, a més, a construir una nova andana similar a l’antiga andana estreta.
.
Per aquestes raons l’estació de Correus es considerà innecesaria i s’optà per no adaptar-la per formar part del nou traçat i ,el 20 de març de 1972, acabaria essent tancada.
.
Les obres que es feren per arribar a Barceloneta, amb l’afegit d’una via de retorn, donaren lloc a que l’antiga andana ampla fos convertida novament en tunel i per ella hi passessin només les vies. L’andana doncs fou desmuntada i restà només intacta la andana estreta que podria ser inclús que hagues estat estretada encara més per deixar més espai a les vies.
.
L’interior de l’estació també va ser desmantellat parcialment un cop tancada l’estació i es clausuraren el vestíbul i la sortida.
.
Mentre duraren les obres l’estació es seguí usant per a fer el canvi de sentit dels metros i sembla ser que aquesta funció la desenvolupà fins que no s’inaugurà la prolongació del traçat fins Barceloneta (l’abril de 1977) . Fins aquest moment els metros deixaven el passatge a Jaume I, seguien buits fins correus, canviaven de sentit i tornaven a Jaume I per recollir nou passatge i seguir linea amunt en direcció a Urquinaona.
.
Un cop inaugurat el tram Jaume I-Barceloneta l’estació de Correus fou reconvertida en pou de ventilació del metro instal.lant un ventilador al vestibul que comunicava les escales amb el tunel i fent coincidir la sortida d’aire amb aquesta antiga escala que desembocava davant de Correus.
.
Actualment, al lloc on havia hagut els accesos de l’estació a la plaça on hi ha l’edifici de Correus, hi ha una reixa que correspon a la sortida del pou de ventilació. Com diem aquesta funció l’ha tinguda des de que l’estació fou tancada i reoberta la linea en direcció a la Barceloneta a finals dels 70, però inicialment es mantingueren les baranes de pedra de l’accés i simplement s’afegií una reixa al damunt per cobrir el forat de l’escala.
.
Posteriorment es desmuntaren les baranes i es deixà la reixa enrasada amb el nivell del terra del carrer de manera que fos possible passar caminant per sobre i no s’obstaculitzés el pas dels vianants. Aquest darrer canvi no es va fer fins que es feren les obres de les olimpiades del 1992 o potser fins i tot aes feu a final de la dècada dels 90.
.
La reixa actual te forma allargada i te una porta d’accés que permet accedir a les escales. Malgrat haver desmuntat les baranes, està posada en sentit que tenien les antigues escales i al mateix lloc on eren. Aquestes, encara visibles a través de la reixa, baixen en direcció a la via Laietana.
.
L’obra original dles graons de les escales es manté malgrat haver algunes obres afegides que inclouen tot un seguit de tubs de ventilació que pujen des de sota i els seus suports. Al final d’aquestes hi hauria el ventilador del pou de ventilació que estaria situat al final de l’escala o be en algun antic vestibul.
.
Actualment, d’aquest fins l’andana, podria ser que fos factible l’accés a traves d’una porta metàlica afegida que es visible dins el tunel subterrani al final de l’andana però ja en la paret del tunel. En alguns llocs es comenta que el vestibul original en totes aquestes obres podria haver estat tapiat per alguna banda o be modificat, en no saber del cert si l’estació va arribar a tenir una o dues escales d’accés desconec l’abast d’aquestes obres.
.
Cal tenir en compte però que, si be l’andana estreta es conservà intacta en el tram on havia hagut les vies, al final de l’andana, més enllà del topall que posava fi a la via i en direcció a les portes d’accés, l’andana fou destruida per poder fer passar la nova via en direcció a la Barceloneta. Per tant, independentment de si els accesos a cada andana es comunicaven a través d’un passadis, o si be tenien sortides a l’exterior separades, la part final de cada andana fou profundament remodelada, és per aquesta raó que la porta metàlica afegida que possiblement desemboca a l’exterior es troba situada al final de la part de l’andana conservada avui en dia, però ja sense terra a sota, ja que el terra d’aquesta part de l’andana situat més enllà del topall on acavaven les antigues vies va haver-se de destruir per permetre continuar-les en direcció a la Barceloneta.
.
Actualment, passant amb el metro, si es mira be es possible veure les restes del que queda de l’estació de Correus. Aquestes restes aparentment només son visibles anant en una de les dues direccions, de Jaume I a Barceloneta. De Barceloneta a Jaume I crec recordar que no es veu absolutament res malgrat que que podria restar algun vestigi com ara restes de les rajoles de ceramica grisa que cobrien la bòveda de l’antiga andana ampla i que avui en dia és simplement el tunel per on passa la via.
.
En passar a la seva alçada, anant de Jaume I a Barceloneta, fins i tot el metro fa un tremolor molt rapid que podria ser degut a la turbulencia que genera el buit que ocupa l’andana i les arcades de l’estació . Anant de Jaume I a Barceloneta les restes més visibles, corresponents a l’antiga andana estreta, es veuen al costat dret. Al costat esquerre el que crida més l’atenció son les rajoles amb les que estava decorada la paret amb arcades que comunicava el que havia estat l’andana ampla amb les vies d’aquest tunel que fou destruida durant les obres que perllongaren la línea en direcció a la Barceloneta als anys 70 quan l’estació fou tancada.
.
Al costat dret, doncs, l’andana estreta es veu perfectament i les seves arcades son ben visiblesi criden l’atenció de seguida si hom està atent mentre passa el metro per allà, al final del tram recte de metro que shi ha al llarg de la via Laietana i poc abans de que comenci la corva pronunciada que el du des de ll’entrada inferior de la Via Laietana fins la Barceloneta.
.
A l’andana que encara es conserva encara hi ha els bancs a sota els arcs, els cartells de publicitat i, al capdemunt dels arcs, collades a la paret que puja fent la bóveda del tunel, les lletres en relleu amb el nom de l’estació, “Correos”, en vermell. En veure-la l’impressió inicial és que aquesta andana és un xic més baixa que la resta d’andanes que avui estan en us, potser sigui només en aparença pel fet que la base d’algunes arcades esta coberta de grava, potser aquesta aparença sigui real i les vies s’hagin aixecat una mica respecte a l’alçada que tenien les originals.
.
L’interior del vestibul de l’estació està parcialment desmantellat i potser reformat amb obres a la sortida per poder instalar el ventilador que ha convertit aquesta estació en un pou de ventilació del metro.
.
L’estació en general, o més ben dit aquesta part de l’estació que correspon a l’antiga andana estreta, el que resti del vestibul i les escales d’accés està en definitiva en molt bon estat c,omparada amb l’estat en que es troben la majoria d’estacions fantasmes de la xarxa de metro de Barcelona. El fet que hi hagi elements de decoració trencats, grava a la base d’algunes arcades, i la bruticia en general que s’hi ha anat acumulant amb els pas dels anys li donen un aspecte pitjor del que podria tenir si es tractés de preservar-la i restaurar-la una mica.
.
Aquesta estació, de gran valor històric, potser seria aprofitable si algun dia es volgués preservar el que resta d’ella i acondicionar-la fins i tot per que als ciutadans els hi fos possible visitar-la tal i com es fa i s’ha fet des de faanys amb algunes estacions fantasmes dels metros d’altres ciutats europees o dels Estats Units.
.
Fins i tot sembla ser que alguna vegada s’havia estudiat el reobrir-la (a principis dels noranta). Sembla ser que fa poc es varen instal.lar llums per iluminar el tunel a l’alçada d’aquesta estació però al lloc on ho comentaven deien que encara no s’havien fet funcionar mai.
Fotografies:
Les dues andanes de l’estació de Correus en una fotografia feta entre l’any 1934 i els anys 60, abans de fer les obres de remodelació que dotarien d’arcades amb bancs a l’andana estreta i en les que abdues andanes serien enrajolades. La fotografia esta presa des del costat muntanya i, al final, es veuen els accesos:
L’andana ampla de l’estació de Correus vista des del costat muntanya amb els accesos situats al fons, al final de l’andana (foto de Brangulí, maig de 1955:
Les taquilles de l’estació de Correus el maig de 1955. Aparentment la foto esta feta des del costat muntanya (foto de Brangulí de maig de 1955):
L’andana ampla de l’estació de Correus vista des del costat muntanya amb l’entrada entrada, el vestíbul, i el despatx del cap d’estació (foto de Brangulí, maig de 1955):
L’andana estreta de l’estació de Correus a principis dels anys 70. La foto està presa des del costat muntanya de l’estació i, al final, es veuen els accesos i el que era el final de la unica via que l’enllaçava amb l’estació de Jaume I:
L’andana ampla de l’estació de Correus (possiblement a principis dels anys 70):
Obres prop de l’estació de Correus l’any 1970. La foto és de quan s’estava ampliant la linea 4 en direcció a la Barceloneta però ignoro si correspon a aquelles obres:
Cartell de 1972 de l’empresa Metropolitano de Barcelona S.A. en la que s’anuncia el tancament de l’estació de Correus i el tancament provissional de tota la línea de via Laietana des de l’estació d’Urquinaona:
L’estació de Correus el maig de 1972, ja clausurada però encara en us per fer el canvi de sentit dels metros. A la dreta s’aprecia l’andana estreta a la dreta i , a l’esquerra l’andana ampla. La foto esta presa des del costat de mar, on havia els accesos (font: Tranvia Portal) :
L’estació de Correus el maig de 1972, ja clausurada però encara en us per fer el canvi de sentit dels metros en la que es veu el final de l’andana estreta que dona pas als accesos. La foto esta feta des del costat muntanya de l’estació. (font: Tranvia Portal):
Tres fotos de l’andana estreta d’aquesta estació fetes el desembre del 2006 (la foto en blanc i negre es per comparar, fixeu-vos en com segueix estant al seu lloc despres de 40 anys el cartell de publicitat de Danone…):
Tres fotografies del que resta de l’andana estreta de l’estació de Correus tal i com es veu actualment al costat dret del tunel passant amb el metro de Jaume I a Barceloneta:
L’antic acces a l’estació de Correus quan encara era en us, possiblement als anys 50-60:
Reixes al terra del carrer al lloc on hi havia l’acces a l’estació de correus l’abril del 2007 (avui es un pou de ventilació de la linea 4 pero encara es poden veure rastres de les escales d’accés):
——————————
LES ESTACIONS DEL
FERROCARRIL METROPOLITÀ DE BARCELONA-TRANVERSAL
——————————
Línea: 1
Nota: la linea 1 fou la segona linea de metro que es va fer a Barcelona i es coneixia com “el Transversal”
Lloc on és: entre entre Santa Eulalia i Mercat Nou
Història:
Fou inaugurada el 10 de juny de 1926, era una estació exterior inici de linea que despres deixaria de esser-ho el 1932 i, finalment, acabaria quedant en desus. El 5 de juliol de 1980 fou tancada degut a les obres d’ampliació que es feien a la linea 1 i que durien la línea 1 fins una nova estació subterrània de Santa Eulàlia (havia una antiga estació exterior de Santa Eulàlia que fou destruida), etc…. Amb aquestes obres la estació de la Bordeta era massa prop de la nova de Santa Eulàlia i fou desmantellada el 23 de desembre de 1983. Esta encara intacta i és, juntament amb Gaudí, l’estació fantasma millor conservada del metro de Barcelona.
CORRECCIÓ:
jo deia:
“…Esta encara intacta i és, juntament amb Gaudí, l’estació fantasma millor conservada del metro de Barcelona…”
En “Poguibó” em comenta:
“… Ja no hi queda res, però no és degut a les obres de l’AVE sinó a les del cobriment de les vies a aquella zona (tant de Renfe com de Metro) i que s’aprofita per construir de nou l’estació de Mercat Nou, desplaçant-la alguns metres de la seva ubicació actual …”
MÉS DADES:
En “Poguibó” em comenta:
“… Jo no he sentit mai que existís una Bordeta cotxeres. De totes maneres, aquesta denominació podria haver-se-li donat a l’ús que es feia fins fa no gaire a l’estació abandonada de Bordeta, on els trens direcció Fondo i que havien de ser guardats a les cotxeres de Santa Eulàlia, buidaven passatge, i aquest passava a un tren que acabava de sortir de cotxeres, i el primer era guardat, tal i com encara es fa a Vilapiscina en hores de regulació de trens …”
Fotografies:
L’antiga estació de La Bordeta:
ESTACIÓ DE SANTA EULÀLIA (ANTIGA)
Línea: 1
Nota: la linea 1 fou la segona linea de metro que es va fer a Barcelona i es coneixia com “el Transversal”
Lloc on era: prop de l’actual de Santa Eulalia en direcció a Mercat Nou.
Història:
L’antiga estació de Santa Eulàlia fou inaugurada el 1 de juliol de 1932 i durant un temps fou l’inici de la linea i va conviure en funcionament amb la antiga estació de la Bordeta (ambdues exteriors aleshores). Fou clausurada el 5 de juliol de 1980 i totalment destruida en soterrar-se la linea i construir la nova estació subterrania de de Santa Eulàlia que hi ha ara. Actualment no en queda ni rastre.
CORRECCIÓ:
Jo deia:
Actualment no en queda ni rastre”… i construir la nova estació subterrania de de Santa Eulàlia que hi ha ara.. …”
Forçalporró em comenta:
“… l’actual estació de Sta Eulàlia no està soterrada, està coberta, però està a alçada per sobre dels carrers principals del barri i per arribar-hi es puja un carrer (Avinguda del Metro, que té d’avinguda lo que jo de Latin cul), i la “pujada del metro”. No hi ha un accés subterrani al carrer. L’antiga estació no hi és però en queden part del antics edificis de les cotxeres. …”
Fotografies:
Antic abaixador de “Santa Eulàlia 2” situat entre les antigues estacions de “La Bordeta” i “Santa Eulàlia”, i que també també s’anomenà “La Bordeta-cotxeres”:
ESTACIÓ DE PLAÇA ESPANYA (ANTIGA)
Línea: 1
Nota: la linea 1 fou la segona linea de metro que es va fer a Barcelona i es coneixia com “el Transversal”
Lloc on és: prop de l’actual estació d’Espanya,
Història:
És la mateixa estació d’Espanya que actualment du aquest nom i que fou inaugurada el 1929 en motiu de la Exposició Universal. Per això s’hi usà una tercera via. Ara dues d’aquestes formen part de l’actual estació d’Espanya. La tercera via posteriorment fou usada per aparcar metros i més endavant suprimida (any 1975). El seu lloc ara l’ocupa en part les botigues i l’entrada de l’estació de la plaça d’Espanya dels Ferrocarrils de la Generalitat i és encara visible.
CORRECCIÓ:
Jo deia:
“… inaugurada el 1929 en motiu de la Exposició Universal. Per això s’hi usà una tercera via i la seva andana corresponent que no son les dues vies actuals de la linea 1 …”
“Poguibó em comenta:
“… l’estació d’Espanya està ubicada on està actualment i és una sort perquè és de les estacions més maques que hi ha al Metro i hagues estat una pena deixar de tenir una estació d’aquestes característiques. L’única diferència és que es va construir amb 3 vies per establir serveis llançadora Catalunya – Espanya durant l’Exposició Universal. …”
——————–
En relació amb aquesta estació sembla ser que es va projectar uns tunels amb finalitats militars que havien d’anar de Plaça Espanya fins el castell de Montjuïc passant pel barri del Polvorí (un barri a Montjuïc fet on abans havia un polvorí militar). El pla per fer aquests tunels no es coeix massa be i es mig llegenda urbana però el que si es cert es que es va fer el començament del tunel i que abans de la guerra civil es va preveure seguir-lo coma una branca del “Transversal” (actual linea 1) que havia d’anar de la Plaça de Sants a Pubilla Cases. A banda d’això semble ser que si hi ha tunels sota el barri del Polvorí però no se si enllacen amb Plaça Espanya totalment o tenen alguna altra bifurcació. En alguns llocs he llegit que aquella mena de tunel tapiat que es veu a un penya-segat a l’alçada del Morrot passant per la Ronda Litoral te a veure amb aquella xarxa de tunels. En altres bandes he llegit que des de aquell tunel tapiat del Morrot es podia accedir fins el castell (el castell es dalt del penyasegat). A Montjuïc (al barri del Poble Sec) també hi ha un tunel que s’ha atribuit a la xarxa de tunels militars i que durant la guerra civil s’usà com a refugi anomenant-lo “refugi 307”
Fotografies:
L’estació d’Espanya del Transversal el dia que fou inaugurada l’any 1929:
L’estació de plaça Espanya del Transversal:
Aspecte actual de l’estació de Plaça Espanya de la linea 1:
ESTACIÓ DE PLAÇA CATALUNYA (ANTIGA)
Línea: 1
Nota: la linea 1 fou la segona linea de metro que es va fer a Barcelona i es coneixia com “el Transversal”
Lloc on és: a la Plaça Catalunya, prop de l’actual de la linea 3.
Història:
La antiga estació de Catalunya del Transversal no es exactament la mateixa estació de Catalunya de la linea 1 que actualment du aquest nom. L’antiga fou inaugurada el 10 de juny de 1926 com a part del traçat del “Transversal” (l’actual linea 1). Poc despres de fer-se ja va haver d’ésser modificada per deixar espai per encabir 2 vies de la linea de RENFE que anava de Plaça Catalunya a l’estació del Nord que seria inaugurada el 1928. Anys més tard tota la seva estructura seria modificada i es separaren les vies de RENFE de les del Metro. La manera de fer-ho va ser construir un vestibul superior que anava de banda a banda. La estació antiga va desapareixer (hi ha qui kla confon amb uns enllaços que es feren a la nova de Plaça Catalunya per enllaçar-la amb Universitat i als que s’accedeix des de un dels extrems de l’andana de l’actual estació de Plaça Catalunya. De l’antiga estació de Catalunya avui en dia nomès es conserven alguns passadisos llargs i estrets. Aquests passadisos es veu que a més estan molt mal iluminats i a vegades s´han usat quan els de l’estació actual de Catalunya de Renfe o Metro han estat d´obres. Despres edito i poso més dades.
MÉS DADES:
Sobre les reformes en separar les vies de Renfe i Metro “Poguibó” comenta:”… En la de la L3 s’hi van eliminar accessos des del carrer. El que es veu a la foto, és un accés actualment tapiat i situat al final de l’andana de la L3 direcció Zona Universitària, just al costat d’on comença el passadís d’enllaç amb L1. En la mateixa andana L3, a la sortida Rambles, just a la dreta dels torniquets de sortida existeix un passadís que connecta amb el vestíbul Renfe-L1. En quant a la nau de l’estació de L1-Renfe, s’hi va rebaixar el sostre per situar l’actual vestíbul, als anys 80 …”
Fotografies:
La segona estació de plaça Catalunya del Transversal feta modificant la primera i afegint-li 2 vies del tren de la Renfe (en total 4):
Tal com era als anys 70 principis dels 80:
ESTACIÓ DE PLAÇA UNIVERSITAT (ANTIGA)
Línea: 1
Nota: la linea 1 fou la segona linea de metro que es va fer a Barcelona i es coneixia com “el Transversal”
Lloc on és: a la Plaça Universitat, prop de l’actual estació de Universitat de la linea 2.
Història:
No es la mateixa estació d’Universitat que actualment du aquest nom ni està al mateix emplaçament. L’antiga estació de Universitat fou inaugurada el 10 de juny de 1926. L’estació original es va anar modificant en varies fases per permetre el pas de la linea de RENFE entre les estacions de plaça Catalunya i Sants. L’estació antiga va ser finalment tancada el 27 de juliol de 1971. La nova estació de Universitat va ser construida en dos nivells (un per cada via) i fou inaugurada el 23 de desembre de 1972 lleugerament desplaçada respecte a l’original de la qual sembla ser que no queda cap rastre avui en dia. Despres edito i poso més dades.
Fotografies:
———————-
LES ESTACIONS DE
TRANSPORTS METROPOLITANS DE BARCELONA (TMB)
ESTACIÓ DE GAUDÍ
Linea: 5 (inicialment l’estació era de l’antiga linea 2)
Lloc on és: entre les actuals estacions de Sagrada Família i Hospital de Sant Pau.
Història:
Aquesta estació mai arribà a funcionar. Es va construir al voltants de 1968 preveient una ampliació que finalment quedà sense fer per manca de recursos. Esta situada entre els carrers Marina i Lepant (sota la Sagrada Familia). Havia de ser una estació de correspondència amb la antiga linea 2 i tenir utilitat per l’acces dels turistes a la Sagrada Familia. La estació està construida, te andanes, i passadissos i escales mecàniques, tot i que les escales mecàniques estan a mig fer i els hi manquen els graons. No va arribar a usar-se mai perque en unificar-se el tram Horta-Sagrada Familia amb la linea 5 va deixar de tenir sentit posar-la en us. El que es volia fer inicialment era dur la linea 2 de Gaudí a Horta perque aleshores la linea 5 es volia fer anar fins la Pau. En obrir-se el tram de la linea 5 entre Diagonal i Sagrada Família es va decidir unir aquesta nova línea de manera provisional amb el tram que ja havia fet de la antiga linea 2 fins Horta. Finalment el projecte inicial es va anra aplaçant i s’acabà deixant així i aleshores fou quan la estació de Gaudí va deixar de tenir sentit.
En tornar a reprendre el projecte de la linea 2 s’el va fer anar cap a la Pau (que era cap on hauria d’haver anat la 5 segons els plans inicials) i s’hagueren de construir noves andanes per la estació de Sagrada Familia de la Linea 2 que actualment esta en servei. El trajecte de la linea 2 entre Sagrada Familia i Encants te dos revolts molts forts justament perque esquiva les obres que es feren a l’estació de Gaudí per fer l’enllaç amb la linea 2. La estació de Gaudí te dos vestíbuls, un d’ells (el més proper a l’estació de Sagrada Familia) no te escales per accedir-hi directament des de l’exterior perquè no es van arribar a fer mai. L’altre vestíbul si te acces des de l’exterior i hi ha les dues escales tapiades a l’avinguda de Gaudí/Lepant. Actualment aquest segon vestibul sembla ser que està ocupat per la seu d’una associació de jubilats de TMB i les seus d’altres entitats dues entitats (la Associació de Col.leccionistes ACEMA i Conductors Solidaris). Des de alguna d’aquestes associacions s’hi pot accedir a les andanes i també hi surt un tunel que segueix per sota l’Avinguda Gaudí fins l’acces que hi ha al carrer Provença/Marina (acces a les linees 2 i 5). La estació de Gaudí és visible mirant amb cura, en passar amb el metro es veuen dues andanes, escales, cartells, tunels d’acces, etc… És veu només anant de Sagrada Familia a Horta. Al voltant d’ella hi ha una llegenda urabana que diu que de tant en tant es veuen persones misterioses esperant el metro amb la mirada absent… Fa poc l’estació es netejà a fons i Nissan hi instal.là publicitat en forma de dues lones immenses iluminades que eren visibles en passar el metro en direcció a Cornellà. Actualment de tant en tant pot estar iluminada perque se la segueix mantenint neta i vigilada perque hi ha anat gent a fer grafittis. S’ha dit que es volia reobrir i de fet sembla ser que seria totalment factible fer-ho per l’estat de conservació impecable que manté l’estació. A banda de l’estació hi ha un tunel de metro tapiat que havia de unir la Linea 2 amb la 5 i anava de Gaudí a l’estació de Sagrada Familia de l’actual linea 2 (mireu el mapa per veure per on passa).
Fotos:
Les obres de construcció l’any 1968:
Les andanes ja fetes (aquesta foto va ser publicada a la Vanguardia però tinc dubtes de que realment la foto no sigui de l’antiga estació de Sagrada Familia abans de que la renovessin):
Els accesos (clausurats) a l’Avinguda de Gaudí:
L’Estació de Gaudí l’any 2006:
L’estació de Gaudí amb la publicitat que va posar Nissan l’any passat:
———————-
LES ESTACIONS DELS
FERROCARRILS DE CATALUNYA-SARRIÀ
ESTACIÓ DE L’AVINGUDA DE LA LLUM
De moment edito i poso només una fotografia que havia posat a un altre missatge d’aquest fil.
És l’accés que tenia aquesta estació al carrer Bergara, la fotografia és de l’any 1980:
——————————
LES ESTACIONS DELS
DE RODALIES RENFE
ESTACIÓ DE BIFURCACIÓ VILANOVA
Linea: No és una estació de metro pero es prop de la estació de Marina de la linea 1
Lloc on és: prop de l’estació de rodalies RENFE del Clot-Aragó
Història:
L’estació “Bifurcació Vilanova” era part del pla que es va fer als anys 70 que preveia fer 3 grans estacions a Barcelona: Sants, Clot-Aragó i Bifurcació Vilanova (per substituir l’antiga estació del Nord). L’estació “Bifurcació-Vilanova” no es va arribar a inaugurar mai. L’andana del costat muntanya es va destruir a principis dels 90 per que la línia de rodalies del Maresme no interferís amb la que sortia cap el túnel de Meridiana. Als anys 50 hi passaren trens quan es soterraren les vies de RENFE entre el final del ramal urbà Glòries-Pl.Catalunya i l’estació de Sant Andreu Arenal. Aquesta andana correspon a l’andana de costat mar de l’estació ja que la del costat muntanya està desapareguda. En alguns moments està iluminada (pero amb una llum blanca molt fluixa a diferència de la resta del túnels que hi ha llum groga). des de els trens s’intueix perfectament. Inicialment havia de tenir enllaç amb l’estació de Marina de la L1 de Metro i actualment a les dues entrades de l’estació de Marina encara està gravat a uns marbres la inscripció: “metro renfe metro renfe metro…“. Les escales d’acces de l’estació Bifurcació-Vilanova actualment acaben en una reixa a nivell del terra del carrer que segons tinc eés son a la vorera de l’altra banda del TNC. L’estació està sota l’Avinguda Meridiana (davant de l’Auditori i el TNC). A banda d’aquesta sortida sembla ser que en podria haver tingut una altra corresponent a l’andana que avui està destruida i que donava a l’exterior en un punt on ara hi ha una escola.Estic acabant d’ordenar les dades que tinc d’aquesta estació, de l’estació de Vallcarca de RENFE (la segona estació fantasma de RENFE a Barcelona), de les darreres estacions fantasmes del metro de les que he parlat més amunt (Espanya, Universitat i Catalunya), i comprovant dades de la resta.Després editaré i posaré més dades. Potser caldrà fer alguna correcció al que dic.
CORRECCIÓ:
“Poguibó” em comenta el seguent:
“… l’estació no-nata de la bifurcació Vilanova de Renfe, les fotos penjades no corresponen a aquesta ‘estació’ sinó a la sortida tapiada de l’estació d’El Clot-Aragó, que donava a l’actual encreuament entre els carrers Aragó i Clot, que hi ha (o hi havia un aparcament). L’estació de Bifurcació-Vilanova o Marina es pot veure al sortir d’Arc de Triomf en direcció Clot-Aragó amb un tren de la C1, o venint des de Sant Andreu Arenal cap a Arc de Triomf, al fons. Allà hi ha situat un enclavament que si bé està automatitzat, en els casos que s’ha hagut de fer blocatge manual algú hi ha hagut d’anar presencialment. Té dos accessos, un es pot veure caminant per l’Av. Meridiana davant del TNC com bé dius, l’altre està molt a prop de Sancho d’Ávila.”
Per tant les fotografies següents que jo havia pres com a part de l’estació Bifurcació Vilanova corresponen a un dels accesos de l’estació de Rodalies Renfe de Clot Aragó que ara està tapiat però donava al creuament dels carrers Aragó i Clot. A l’andana l’accés està al final d’aquesta, molt lluny del darrer banc. Quan està il.luminat és visible al final de tot de l’andana de Clot-Aragó, en altres moments resta invisible i es veu completament fosc.
Aquestes son les fotos d’aquest acces de l’estació Clot-Aragó que inicialment havia pres com a part de l’estació Bifurcació Vilanova.
(Foto: autor desconegut. extreta de: http://www.doommaster.cat):
(Foto: autor desconegut. extreta de: http://www.doommaster.cat):
(Foto: autor desconegut. extreta de: http://www.doommaster.cat):
(Foto: autor desconegut. extreta de: http://www.doommaster.cat):
(Foto: autor desconegut. extreta de: http://www.doommaster.cat):
(Foto: autor desconegut. extreta de: http://www.doommaster.cat):
(Foto: autor desconegut. extreta de: http://www.doommaster.cat):
Les escales d’acces acaben en una reixa a nivell del terra del carrer (Foto: autor desconegut. extreta de: http://www.doommaster.cat):
A banda de les estacions hi ha antics trams de tunels de metro que han quedat en desús com ara una tercera via de la Linea 1 a la plaça d’Espanya que fou usada durant la Exposició Universal de 1929 o aquesta que he comentat que unia l’estació antiga de Gaudí de la linea 5 amb la de Sagrada Familia de la linea 2. A banda de aquests dos hi ha molts més, alguns força llargs. Despres poso més dades d’això també.
EDITO:
En “Brigadista” i en “Enriquito” a sota han comentat que al final de l’andana de la Plaça Catalunya de Rodalies RENFE (en direcció Trinitat) hi ha unes escales que duen a uns passadisos i sales etc…
Pel que jo tinc entes això es un projecte de sortida de l’estació de Plaça Catalunya de RENFE que havia de connectar amb l’estació de Universitat que al final va quedar a mig fer. Segons he llegit en la remodelació de l’actual estació de metro de Pl.Catalunya als anys 80 en aquell tram d’andana es va fer parar trens. Va ser una cosa provisional que va durar mentre van durar les obres.
CORRECCIÓ:
Jo deia:
“… Pel que jo tinc entes això es un projecte de sortida de l’estació de Plaça Catalunya de RENFE que havia de connectar amb l’estació de Universitat que al final va quedar a mig fer. …”
“Poguibo” em comenta el seguent:
“… Al final de l’andana de Renfe direcció Sants (no Trinitat) hi ha una sortida amb escales normals i mecàniques (de les quals hi has posat fotos) que dona al vestíbul de l’estació Universitat i va estar obert al públic fins a les olimpiades. …”
——————-
Be, aquí teniu les fotografies:
Les escales d’acces al vestíbul vistes des de l’andana:
La part de dalt de les escales:
Vestíbul amb la part superior de l’escala que du a l’andana al fons:
Passadis que du a les oficines de TMB de Plaça Catalunya (a l’altra banda de la porta del final)
Vestíbul amb l’entrada al passadis que du a l’oficina de TMB de PLaça Catalunya:
EDITO:
Aprofitant que havia d’afegir més fotografies i dades al missatge que havia fet, afegeixo també dades de les dues linees de Metro antigues de la ciutat al qual pertanyen la majoria d’estacions fantasmes: el Gran Metro de Barcelona i el Ferrocarril Metropolità Transversal.
D’aquesta manera es podrà comprendre millor el paper que jugaren aquestes estacions fantasma més antigues.
De moment teniu això (algunes estaven al missatge de dalt abans)vaig editant i afegint dades…
——————-
GRAN METROPOLITÀ
DE BARCELONA
Les estacions i instalacions anexes de l’antic Gran Metro de Barcelona son una autèntèntica joia de la que, malauradament, avui en dia en queden només rastres.
Per increible que sembli quan veureu les seguents fotografies, moltes de les coses que es construiren aleshores han estat posteriorment destruides sense cap mena de respecte en fer-se remodelacions. Això, com veureu a les darreres fotos, es segueix fent avui en dia.
Aqui teniu una petita mostra del que fou el Gran Metro de Barcelona en la que incloc reconstruccions digitals genials que s’han fet i que podreu trobar a aquesta web (cliqueu aquí) (Gràcies “Visigot”
)
Fotografies:
Estació d’Aragó del Gran Metro de Barcelona (actualment és l’estació de Passeig de Gràcia de la Linea 3):
Estació de Diagonal de l’antic Gran Metro de Barcelona (acces Nord):
Estació de Diagonal de l’antic Gran Metro de Barcelona. A la foto es veu la boca del túnel en direcció a Aragó (actual Passeig de Gràcia) i una escala mecànica que fou de les primeres que es muntaren a l’estat. Fou presentada a l’Exposició Universal de 1929 i posterorment muntada a l’estació de Diagonal:
Aspecte original de l’estació d’Aragí del Gran Metro de Barcelona (actual estació de Passeig de Gràcia de la linea 3). Actualment es diferent perque fou reformada i se li afegí una tercera andana:
Aspecte original de l’actual estació de Jaume I:
Una altra Estació del Gran Metro de Barcelona:
La taula d’enclavament de l’estació de’Aragó del Gran Metro de Barcelona (actual Passeig de Gràcia). Des d’aqui es controlava la circulació dels trens ja fos en direcció Ferran (ramal de Rambles) o en direcció Correus (ramal de la Via Laietana, actual linea 4). Aquesta mesa d’enclavament era a l’extrem de l’andana de l’estació, en direcci´o Lesseps (cantó mar)Es la “mesa de enclavamiento” de la Bifurcación de Aragón (Actualmente Passeig de Gràcia). Estaba situada en punta de l’andén dirección Lesseps de la misma estación, lado mar. Actualment no en queda rastre, l’andana original es va allargar 25 metres als anys 70.
Reconstrucció digital de la mesa d’enclavament de la fotografia de dalt (segons l’autor manca ultimar alguns detalls encara):
Vista des de l’andana des de la mesa d’enclavament:
Una altra imatge de l’estació d’Arago (=Passeig de Gràcia):
Reconstrucció digital de l’estació d’Aragó del Gran Metro de Catalunya (actual Passeig de Gràcia de la línea 3). A la imatge es veu l’escala mecànica que s’hi instal.là al costat Lesseps el 1932 i que havia estat a l’Exposició Universal de 1929:
L’estació de plaça Catalunya del Gran Metro de Barcelona tal i com es va fer el 1926:
Reconstrucció digital de l’Estació de Plaça Catalunya del Gran Metro de Barcelona (boca del tunel en direcció a Liceu):
Reconstrucció digital de l’Estació de Plaça Catalunya del Gran Metro de Barcelona (boca del tunel en direcció a Lesseps):
Vestigis de la decoració original a la boca del tunel de l’estació de Fontana:
Un dels nedallons decorats de rajola dels 4 que havien a l’estació de Catalunya del Gran Metro de Barcelona. A l’estació d’Urquinaona n’hi havia uns altres quatre, els motius decorats de cada un d’ells podrien ser diferents:
L’acces de l’estació de Liceu actualment:
Reconstrucció digital de l’acces a l’estació de Liceu:
Reconstrucció digital de l’accés de l’estació d’Aragó del Gran Metro de Barcelona (actual estació de Passeig de Gràcia de la línea 3):
10 comentaris so far
Deixa un comentari
Les Estacions Perdudes de Barcelona 
Mola!
Comentari per Ulises Juny 5, 2008 @ 8:33 pmQuan tingui temps ja m’ho llegiré tot!
És un tema que sempre m’ha interessat, Sempre que he vist una estació “abandonada” he sentit un sentiment extrany.
Hola,
t’escric de la productora Co7. Estem preparant un documental per Barcelona TV sobre el subsòl de la ciutat, i ens volem aturar especialment en les estacions fantasma del metro.
Ens interessa molt contactar amb la persona que ha recopilat tota aquesta informació per a l’el·laboració del documental!
Moltes gràcies!
Ernest Cauhé
Comentari per Co7 Juliol 9, 2008 @ 3:47 pmCo7
info@co7.es
Hola!
Soc el Daniel i t’escric desde Berlín que es on visc, he quedat al.lucinat amb el teu reportatge ja que tenim el mateix hobby, a mi em molen molt els llocs abandonats i sobre tot estacions tot i que a Berlín no hi han moltes ja que es van fer servir com a bunkers, lo que si hi ha son bunkers i túnels de la guerra freda, així com el servei de correo d’aire a pressió que es feia a través de tunels tambè ( http://en.wikipedia.org/wiki/Pneumatic_tube )
Aquí moltes vegades faig sortides a llocs abgandonats, sobre tot estacions militars o fabriques de cervessa. He al.lucinat amb l’estació de Bifurcació-Vilanova.
He vist que comentes lo de l’estació de Vallcarca RENFE, de fet hi ha una altre de molt important que mai va a entrar en ciruculació just a sota del Baricentro, a aquest link hi ha informació:
http://harpomarx.blogspot.com/2008/04/estacin-de-tren-bajo-el-baricentro.html
Estaria guai mantindre el contacte, jo estic fent una pàgina amb llocs que visito aquí a Berlín, estaría guai poder organitzar alguan cosa quan baixi a Barna..si et vé de gust clar.
Bueno doncs enhorabona per la pàgina…i fins aviat!!!
Comentari per Daniel Motino Setembre 11, 2008 @ 9:07 pmFantàstic l’article! Quina feinada!
Seria genial fer un article a la wikipedia o un wikibook amb la informació de l’article, referències i fotos així es podria anar ampliant amb la col·laboració d’altres aficionats.
Salutacions i moltes gràcies.
Comentari per friderman Novembre 1, 2008 @ 1:58 pmLa veritat és què sóc fotografa aficionada, i m’agradaria poder fer fotos d’aquest estil. És més, m’encanta la història, i això ho és! 🙂
Enhorabona per la feina que has/heu fet!
Comentari per Nina Novembre 12, 2008 @ 9:56 pmHola, sóc redactora de la revista Presència i volem fer un reportatge de les estacions fantasma. M’agradaria poder contactar amb tu per parlar de la teva recerca. Què et sembla?
Comentari per mercè miralles Desembre 3, 2008 @ 5:27 pmgràcies!
Bones, moltes gràcies per aquesta informació 🙂 molt interessant. Jo com a molt he visitat bunkers de guerra que tenim per aquí dalt al Pirineu (no es poden comparar amb els d’Alemanya Daniel e!! jeje). M’agradaria saber la teva pàgina Daniel per poder veure les teves fotografies dels bunkers i coses d’alemanya ja que m’agrada molt aquest tema 😉
PD: Posa la web per aquí o entrar a http://www.antoni.cat que es la meva web i al costat dret cap a baix i pots escriure i la deixes allà posada 😛 gràcies de nou.
Gràcies.
http://fubuddp.blogspot.com/2005/10/crnica-els-bunkers-primera-part.html
http://fubuddp.blogspot.com/2005/11/crnica-els-bunkers-segona-part-fi.html
http://fubuddp.blogspot.com/2006/10/bunkers-carretera-dandorra.html
Comentari per Toni Desembre 25, 2008 @ 10:15 pmHola,
Molt interessant l’informació. Tot i que als qui ens interessa aquest aspecte de la nostra ciutat ja ho coneixem, sempre és bo que algú més s’hi dediqui a publicar-ho, perquè sempre apareixen noves dades, detalls o imatges que no coneixem, així que moltes felicitats per aquesta tasca que a sobre segur que ha tingut la recompensa d’haver-te fet gaudir molt.
Respecte a l’Avinguda de la Llum, dir-te que no es tractava d’una estació. Era un vestíbul subterrani que havia construït el fc de Sarrià (semblant al de Renfe-Catalunya) i que a partir del 1940 va ser usat com a galería comercial. Va arribar a tenir més de seixanta botigues, entre les quals figuraven un cinema, granges-bar, botigues d’electrodomèstics, joieries, botigues de modes, etc. Amb els anys va reduïr-se la categoria de les botigues i cap als anys setanta-vuitanta es va degradar fins a límits sòrdids. Els inicis de les posteriors obres que configurarien l’actual Triangle d’Or van provocar el definitiu tancament de l’avinguda al 1988. El 1999 es reobrí completament renovada i ocupada en la seva totalitat per la perfumeria Sephora, de la mateixa manera que avui la podem visitar. Fes-me saber com puc fer-te arribar imatges de les poques restes que encara subsisteixen de l’antiga Avinguda de la Llum.
Salutacions,
Comentari per Jaume Susany gener 1, 2009 @ 12:18 pmJaume.
Hola, jo tenia una pregunta, i és que estic pensant gravar un curt en una de les estacions abandonades, sap vostè com ho puc fer per tal d’aconseguir el permís o el que es precisi?
Moltes gràcies, si em pot contestar al mail (eric_balbas11@hotmail.com) millor que millor
Salut!
Comentari per Eric Balbàs Març 22, 2009 @ 11:50 pmEstic buscant imatges de l’antiga Avinguda de la llum, en teniu o saps on es poden trobar?
Comentari per JORDI Març 31, 2009 @ 9:37 amGenial la pàgina…! Molt interessant i sorprenent! Felicitats,
jordi